Poc abans de confeccionar i penjar al web el ‘top ten’ de les activitats d'aquest mes d'Abril vull entretenir-me, ni que sigui breument, a reconèixer el meu ‘top ten’ principal -'la mare de tots els ‘top ten’! -: la base més important des d’on es generen totes les petites i grans coses que em satisfan i que, també, em permet d'afrontar en immillorables condicions els problemes grans i petits que la vida planteja de forma recurrent.
I el fet és que en breus dies, en concret el 7 de maig a les 7 de la tarda, es compliran 10 mesos de convivència amb la Núria.
I com són mals temps per a la lírica i el romanticisme, i com la tendència només té deriva a empitjorar –p.e. amb el Pla Bolonya, que ens procurarà en el futur noves classes dirigents i nous intel·lectuals (encara) més mercantilistes-, se m'acut valorar, per a la seva claríssima comprensió, com si d’una junta d'accionistes es tractés, aquests 10 mesos amb la Núria amb nota 10: 100% de rendibilitat, 100% de productivitat, 100% de beneficis..
Malgrat l'anterior no renuncio a portar aquí per a les bones persones ‘humanes’ del meu entorn -que, ells sí, comprendran millor que amb números i percentatges-, el meu veritable sentiment en aquesta efemèride amb un petit poema:
I el fet és que en breus dies, en concret el 7 de maig a les 7 de la tarda, es compliran 10 mesos de convivència amb la Núria.
I com són mals temps per a la lírica i el romanticisme, i com la tendència només té deriva a empitjorar –p.e. amb el Pla Bolonya, que ens procurarà en el futur noves classes dirigents i nous intel·lectuals (encara) més mercantilistes-, se m'acut valorar, per a la seva claríssima comprensió, com si d’una junta d'accionistes es tractés, aquests 10 mesos amb la Núria amb nota 10: 100% de rendibilitat, 100% de productivitat, 100% de beneficis..
Malgrat l'anterior no renuncio a portar aquí per a les bones persones ‘humanes’ del meu entorn -que, ells sí, comprendran millor que amb números i percentatges-, el meu veritable sentiment en aquesta efemèride amb un petit poema:
Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany
i la seva pau no es mudava;
i qui d'uns ulls d'amor sotjant la gorga brava
no hi ha vist terrejar l'engany.
I qui els seus dies l'un per la vàlua de l'altre
estima, com les parts iguals
d'un tresor mesurat; i qui no va l'encalç
del record que fuig per un altre.
Feliç és qui no mira enrere, on el passat,
insaciable que és, ens lleva
fins l'esperança, casta penyora de la treva
que la Mort havia atorgat.
Qui tampoc endavant el seu desig no mena:
que deixa els rems i, ajagut
dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut,
s'abandona a una aigua serena.
(Carles Riba).
