Ipod.

Aquest any, definitivament, abandono l’agenda. L’agenda de paper vull dir.

L’arrossego per tradició, com el palmó de Rams, però de fet ja porto algun temps que els cada cop mes nombrosos esvorancs (gràcies a les obres de l’Ave he pogut aprendre noves paraules en català) de la meva memòria els supero gràcies a les agendes electròniques (que no et deixen passar ni una, afortunadament.

.

I són molt més pràctiques: només cal posar un cop l’aniversari d’algú i l’agenda electrònica te’l recordarà tots els anys pels segles dels segles. En el cas contrari només has d'esborrar l'aniversari d'algú a qui ja no has de felicitar mai més. Ja no cal fer cada mes de gener el fatigós traspàs de tots els esdeveniments anuals (aniversaris i diversos) a l’agenda nova.

.

A més a més potser contribueixi d’alguna manera a la meva felicitat. El traspàs d'esdeveniments de l'agenda vella de paper a la nova, cada mes de gener, em portava a fer, per breu que fos, un cert balanç de l'any anterior...
Amb l'agenda moderna i electrònica desapareix completament l'obligatorietat de fer-ho . . cosa que a partir de la meva edat és un avantatge: el comptador anual de fracassos i desastres comença a ser majoria absoluta respecte als triomfs.
.
En fi, és com aquesta cosa que ens passa amb la família, igualment insisteixo a partir d'una certa edat: la veus més vegades a enterraments i hospitals que en altres celebracions més felices i glamuroses.
Tant de bo això es resolgués tan fàcil com amb l'agenda...